Vés al contingut

Gran robatori a Manhattan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaGran robatori a Manhattan
The Anderson Tapes Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióSidney Lumet Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRobert M. Weitman Modifica el valor a Wikidata
GuióFrank Pierson Modifica el valor a Wikidata
MúsicaQuincy Jones Modifica el valor a Wikidata
FotografiaArthur Ornitz Modifica el valor a Wikidata
ProductoraColumbia Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorColumbia Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1971 Modifica el valor a Wikidata
Durada95 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeNova York i Convent of the Sacred Heart Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Anderson Tapes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema de robatoris, drama, cinema de ficció criminal i pel·lícula basada en una obra literària Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0066767 FilmAffinity: 600473 Allocine: 1619 Rottentomatoes: m/anderson_tapes Letterboxd: the-anderson-tapes Mojo: andersontapes Allmovie: v2225 TCM: 3791 TV.com: movies/the-anderson-tapes-1971 AFI: 54027 TMDB.org: 30941 Modifica el valor a Wikidata

Gran robatori a Manhattan (títol original: The Anderson Tapes) és una pel·lícula policíaca de 1971 dirigida per Sidney Lumet i protagonitzada per Sean Connery, Martin Balsam i Dyan Cannon. El guió és de Frank Pierson, basat en una novel·la del mateix nom de Lawrence Sanders. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1]

Era la primera pel·lícula de l'actor Christopher Walken, que surt com El nen

Girant al voltant d'un atrevit robatori, la pel·lícula tracta el tema de la videovigilància en els temps moderns, així com la manca de coordinació entre agències governamentals.

Argument

[modifica]

El lladre John Duke Anderson és alliberat després de deu anys a la presó. Reprèn la seva relació amb la seva xicota, Ingrid, que viu en un bloc d'apartaments de classe alta a Nova York i Anderson, gairebé instantàniament, decideix robar sistemàticament cadascun dels pisos de l'edifici. Per fer-ho crida els millors lladres de Nova York, especialistes en obres d'art, incloent-hi un vell borratxo, Pop, que Anderson va conèixer a la presó. El que Duke no sap és que cada detall que planteja és captat per mitjans d'espionatge.[2]

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]

L'actuació de Sean Connery com l'amable criminal Duke Anderson va ser instrumental en la seva ruptura del paper de James Bond.

La pel·lícula era també prescient en el seu focus en la perversitat de vigilància electrònica, des de càmeres de seguretat en llocs públics fins a més mètodes discrets i clandestins. Aquest tema es convertiria en un tema a la pel·lícula Watergate scandal uns quants anys més tard.

Connery, Balsam i Lumet s'havien de reunir una altra vegada per l'Assassinat a l'Orient Express . Connery havia treballat prèviament amb el director a The Hill i els reuniria una altra vegada molts anys més tard a Family Business, coprotagonitzada amb Dustin Hoffman i Matthew Broderick. Balsam havia estat un dels Dotze homes sense pietat de Lumet.

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. esadir.cat. Gran robatori a Manhattan. esadir.cat. 
  2. «The anderson tapes». The New York Times.